Al barranc de la Boella, al terme municipal de la Canonja, se situa a 5 quilòmetres de la costa i a 50 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Aquest jaciment es va descobrir a principis del segle XX, però no va ser fins l’any 1970 quan el va excavar per primera vegada l’arqueòleg Salvador Vila-seca.
Amb aquesta primera excavació es van localitzar restes d’elefant, rinoceront, cavall, cérvol i eines de pedra. Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008, van confirmar la importància del jaciment ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), uns grans proboscidis extingits, amb una antiguitat de més de 700.000 anys; sobresurten una tíbia de 75 cm de llargada i una costella de 1,10 metres, restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex.
La Boella és una de les ocupacions humanes més velles d’Europa i es pot afirmar que a la Canonja hi ha les proves materials de les primeres poblacions humanes de Catalunya, essent un indret de primer ordre per explicar l’evolució humana i els ecosistemes terrestres d’un període temporal anomenat la transició Plistocè Mig que cobreix l’interval que va de 960.000 a 650.000 anys abans d’ara.
