Vaig ser pròsper o recordant la tempesta
VAIG SER PRÒSPER o recordant la Tempesta és un projecte de creació que parteix del text shakesperià de La Tempesta per a fer una posada en escena propera al teatre-dansa on el vell Pròsper (interpretat per un ballarí, Víctor Rodrigo), viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida.
En el text original, Shakespeare retrata l’absurd de les relacions de poder i de la política. Quan l’ambició personal passa per damunt de la vocació de servei a la comunitat, tota acció política esdevé arbitrària i tirana. Al final de La Tempesta, Pròsper es reconcilia amb el Rei de Nàpols i amb el seu germà, aconsegueix casar la seva filla Miranda amb Ferran, el príncep de Nàpols. Plegats tornen cap a casa, a Milà. Cap d’aquestes decisions es prenen pensant en la responsabilitat d’aquests mandataris vers el seu poble. Només per interès personal.
Quan Heiner Müller adapta Hamlet de Shakespeare, parla d’una necessita de quedar-se només amb l’esquelet del text, de desfer-se de tota decoració innecessària. Escriu així Hamlet Machine que comença amb la cèlebre frase I was Hamlet. Parafrasegem Müller en el títol per començar a imaginar un espectacle on un polític vell, en els seus últims instants de vida, recorda amb remordiments els actes de la seva vida. L’única opció de descans serà l’oblit.
Amb aquesta proposta, des de Projecte Ingenu ens plantegem fer un salt endavant a nivell de llenguatge apropant-nos a una teatralitat de naturalesa visual i performativa. La premissa bàsica de Projecte Ingenu ha estat sempre el retorn a la idea Grotowskiana de teatre pobre, retornant l’actor a la centralitat de la poètica escènica. Si fins ara ens hem recolzat en textos clàssics (Shakespeare, Lorca) per a plantejar posades en escena contemporànies, ara, i gràcies al recolzament del programa europeu Creative Lenses, ens plantegem desprendre’ns del text i parlar obertament de poesia escènica i polisèmia. En aquesta nova etapa, la coralitat, la veu cantada, l’escenografia mutant, la vivència ritual conjunta amb l’espectador seguiran sent els pilars sobre els que la companyia plantarà els seus fonaments.
En el text original, Shakespeare retrata l’absurd de les relacions de poder i de la política. Quan l’ambició personal passa per damunt de la vocació de servei a la comunitat, tota acció política esdevé arbitrària i tirana. Al final de La Tempesta, Pròsper es reconcilia amb el Rei de Nàpols i amb el seu germà, aconsegueix casar la seva filla Miranda amb Ferran, el príncep de Nàpols. Plegats tornen cap a casa, a Milà. Cap d’aquestes decisions es prenen pensant en la responsabilitat d’aquests mandataris vers el seu poble. Només per interès personal.
Quan Heiner Müller adapta Hamlet de Shakespeare, parla d’una necessita de quedar-se només amb l’esquelet del text, de desfer-se de tota decoració innecessària. Escriu així Hamlet Machine que comença amb la cèlebre frase I was Hamlet. Parafrasegem Müller en el títol per començar a imaginar un espectacle on un polític vell, en els seus últims instants de vida, recorda amb remordiments els actes de la seva vida. L’única opció de descans serà l’oblit.
Amb aquesta proposta, des de Projecte Ingenu ens plantegem fer un salt endavant a nivell de llenguatge apropant-nos a una teatralitat de naturalesa visual i performativa. La premissa bàsica de Projecte Ingenu ha estat sempre el retorn a la idea Grotowskiana de teatre pobre, retornant l’actor a la centralitat de la poètica escènica. Si fins ara ens hem recolzat en textos clàssics (Shakespeare, Lorca) per a plantejar posades en escena contemporànies, ara, i gràcies al recolzament del programa europeu Creative Lenses, ens plantegem desprendre’ns del text i parlar obertament de poesia escènica i polisèmia. En aquesta nova etapa, la coralitat, la veu cantada, l’escenografia mutant, la vivència ritual conjunta amb l’espectador seguiran sent els pilars sobre els que la companyia plantarà els seus fonaments.
Convent de les Arts
Crta de Mont-ral, km1
Alcover
Veure Mapa
Ampliar Mapa