El dijous 25 d’agost, a les 20: 30 h, a l’Auditori Pau Casals, Schumann Quartet serà l’encarregat de fer sonar la música d’Enric Granados per continuar recordant aquest músic i compositor, dins del 36è Festival Internacional de Música Pau Casals.
Ja fa 100 anys que va morir Enric Granados i ja fa 100 anys que lamentem una mort considerada un dany col·lateral de la Primera Guerra Mundial (anava a bord d’un vaixell prop de les costes britàniques que va ser torpedinat per un submarí alemany). Aquest “desgraciat incident” va deixar sis fills orfes i un país orfe d’un mestre de piano irrepetible i d’un dels millors compositors que han nascut en terres catalanes.
Schumann Quartet, format pels germans Mark, al violoncel; Erik i Ken Schumann, al violí, i Liisa Randalu, a la viola, van guanyar el Concurs de Bordeus, convertint-se així en un dels millors quartets del món per a molts. Tot i així, els quatre músics senten que esprémer cada moment pot ser més important que el seu èxit més recent. En el seu segon CD amb obres de Mozart, Ives i Verdi, Schumann Quartet mostra plenament aquesta alegria a l'hora de prendre riscos i explorar els límits extrems d'una obra.
Aquesta fabulosa formació musical interpretarà la Petita romanza per a quartet de corda del compositor lleidatà, de datació indefinida (no va ser publicada fins el 1975), en la qual destaca un moviment constant en l’acompanyament d’una melodia ampla i graciosa.
I res millor per acompanyar la música de Granados (o per emmarcar-la, com en aquest cas) que dos dels grans quartets de corda de la història escrits per dos clàssics que el mateix Granados venerava: Mozart i Beethoven.
El de Mozart, el núm. 14 KV 387, és el primer dels sis quartets que va dedicar a Joseph Haydn. El de Beethoven, el núm.7 Op. 59, és el primer dels tres que l’any 1802 li va encarregar l’ambaixador rus a Viena, el comte Andreas Razumovsky. Les obres van significar una revolució absoluta i van costar d’entendre: Beethoven havia fet una passa endavant amb un llenguatge per a quartet que fins aleshores no s’havia ni somiat.
