El Consorci del Teatre Bartrina de Reus ret homenatge aquesta temporada d'Hivern-Primavera a Josep Maria Benet i Jornet, un dels dramaturgs més importants de la literatura catalana contemporània. Les seves obres “Revolta de bruixes” (producció de Teatre Lliure) i “La desaparició de Wendy” (producció de Sa la Beckett) es portaran a escena el 18 de febrer i el 4 de març, dues cites imprescindibles per als aficionats al teatre que s'han inclòs en la programació de laCapital de la Cultura Catalana Reus 2017 i en el cicle de commemoració dels 20 anys de la reobertura del teatre reusenc (Cicle 20 Anys TBR).
Es tracta de dos textos teatrals de gran rellevància dins l'àmplia producció de Josep Maria Benet i Jornet. Tant el Teatre Lliure com la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia han escollit aquestes obres pel seu significat dins la carrera de l'autor i guionista barceloní. Ara, poc temps després de la seva estrena i bona accolida a Barcelona, arriben al Teatre Bartrina de Reus per reconèixer la trajectòria i l'obra del gran dramaturg català en dos espectacles inclosos en la programació de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.
Les entrades per aquests espectacles es poden adquirir de dimarts a divendres de 18:00 a 20:00 h i una hora abans de la representació a la taquilla del teatre i per Internet al web del Teatre Bartrina.
“Revolta de bruixes”
El Teatre Lliure i la Jove Kompanyia del Lliure presenten a Reus “Revolta de bruixes” després de la seva estrena a Barcelona el passat mes de novembre. El muntatge és dirigit per Juan Carlos Martel Bayod i l'equip d'interpretació l'integren Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros i Júlia Truyol.
En paraules del mateix Benet i Jornet escrites el 1981, “la història de 'Revolta de bruixes' narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.”
“Amb termes manllevats del tarot -continua Benet i Jornet- podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una altern ativa. No es pretén donar respostes gaire contundents.
Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder.”
“Revolta de buixes”, història d'un text
“Revolta de bruixes”, escrita per Josep Maria Benet i Jornet entre el 1971 i el 1975, es va estrenar el 1981 al Teatre Romea dirigida per Josep Montanyès en col·laboració amb Josep Maria Sagarra (el mateix binomi que signava el muntatge de Terra Baixa aquell mateix any) amb la companyia Teatre de l’Escorpí. Era la quarta producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Es va assajar durant un mes i mig, i va comptar amb Lurdes Barba, Montserrat Carulla, Carme Fortuny, Maife Gil, Alfred Lucchetti, Mercè Managuerra i Àngels Moll al repartiment. L’any anterior, però, el text s’havia estrenat en el teatre professional al Teatro María Guerrero del Centro Dramático Nacional el 24 d’abril de 1980 sota el títol “Motín de brujas”, traduït per Amparo Tusón i dirigit per Josefina Molina, i amb un repartiment format per María Asquerino, Enriqueta Carballeira, Carmen Maura, Marisa Paredes, Luis Politi i Julieta Serrano.
El text, però, va ser pensat inicialment com a guió televisiu per a la sèrie Lletres Catalanes del Circuit Català de TVE, que el va emetre el dimarts 23 de març del 1976, en una realització de Mercè Vilaret i amb Nadala Batiste, Carme Fortuny, Aurora García, Margarida Minguillón, Àngels Moll, Ovidi Montllor i Rosa Maria Sardà al repartiment.
En paper, el text va ser editat a Barcelona per Salvador Serres el juliol del 1976, a Edicions Robrenyo de Teatre de Tots els Temps, n. 5.
“La desaparició de Wendy”, d'Oriol Broggi
“La desaparició de Wendy”, un text que Benet i Jornet va escriure el 1973, ha estat l'obra de teatre que la tardor passada ha inaugurat la nova Sala Beckett, ubicada des del juliol al carrer Pere IV del barri del Poblenou de Barcelona.
Després de 27 anys treballant per la dramatúrgia catalana, la Beckett ha volgut començar la seva nova etapa homenatjant una figura cabdal del teatre català: Josep Maria Benet i Jornet, un pont entre dues generacions de dramaturgs i peça imprescindible per tal que la creació contemporània catalana es trobi en aquest moment dolç.
Oriol Broggi és l'encarregat de la posada en escena d'aquest clàssic de Benet i Jornet, que va estrenar-se el 1985 a la Sala Villarroel amb direcció de Jaume Villanueva i producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. L'obra s'ha representat en diverses ocasions per grups de teatre amateur de tot Catalunya. El repartiment està format per Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén.
“La desaparició de Wendy”: sinopsi
Una companyia de teatre és a punt de començar la representació infantil de l’obra Peter Pan, però un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori i caldrà distorsionar una mica l’argument.
La desorientació dels actors, que s’han quedat sense el seu personatge o han d’improvisar noves situacions dramàtiques, amb les constants interrupcions del fil argumental que se’n deriven, permet agafar distància respecte de la història que es volia explicar i fa que emergeixin totes les contradiccions pròpies dels contes i els mites de la nostra infantesa.
La desaparició de Wendy és un joc pervers sobre els records, l’experiència, la moral i l’imaginari col·lectiu a través de l’homenatge al teatre com a espai per a la il·lusió i la màgia compartida.
Josep M. Benet i Jornet
Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg i guionista. Entre 1962 i 1966 estudia Filosofia i Lletres, branca de Romàniques, a la Universitat de Barcelona. Entre 1974 i 1981 va exercir com a professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat, a revistes i diaris, articles sobre literatura i, en menor grau, sobre altres temes. El seu teatre, d'inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d'origen literari (fulletó, ciènciaficció, còmic, etc). Ha conreat també el teatre infantil (Supertot, 1976; El somni de Bagdad, 1977; Carlota i la dona de neu, 1992, etc.). Des del 1975 ha e stat guionista, a més, de serials televisius (amb “Nissaga de poder” va ser guardonat amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes en l'apartat de guions audiovisuals, juntament amb la resta de guionistes) amb un gran èxit d'audiència.
Va ser cofundador de la revista “Els Marges”, on ha col·laborat com a crític literari, com també als diaris “El Noticiero Universal”, “El Correo Catalán”, “El Diari de Barcelona”, “Avui” i “El País”, i a la revista “Serra d’Or”. L'any 2010 va publicar les memòries “Material d'enderroc”.
