Anna Maria Bofarull, directora de cine tarragonina
Anna Maria Bofarull (Tarragona, 1979) és la directora de la pel·lícula ‘Barcelona, 1714’. Espera la nostra trucada i com sempre, Bofarull, parla amb passió.
- Quin ritme de rodatge porten?
- Rodem uns dos dies a la setmana i vam començar el 2 d’agost.
- La pel·lícula que està dirigint ‘Barcelona 1714’ té alguna cosa a veure amb el llibre ‘Victus’ de Sánchez-Piñol…?
- No, no té res a veure. La idea de la pel·lícula va sorgir fa anys. Explicar el setge de Barcelona era i és un somni. Un productor mig alemany mig català, Heiko Kraft que coneix la història de Catalunya tenia moltes ganes de portar a la gran pantalla el setge de Barcelona.
- Un productor mig alemany mig català…?
- Sí, sí. Ens coneixem des de fa anys, quan estudiàvem al Centre d’Estudis Cinematigràfics de Catalunya, i de fet el guió de pel·lícula també el vam començar a escriure fa temps.
- Però l’argument de la pel·lícula ja és conegut i el seu final també.
- Sí, però fins que un no hi entra a fons pot tenir un coneixement genèric. A part, un dels objectius és explicar, a través de la pel·lícula, el setge de Barcelona a fora de Catalunya.
- Serà doncs una pel·lícula històrica?
- No, encara que evidentment el marc històric és fonamental. La pel·lícula explica com van viure aquesta època els dos protagonistes, l’Agnès i en Jan. Dos personatges joves que tenen ideals diferents. El Jan és un jove militar entregat a la causa catalana i l’Agnès, veu el seu futur fora de Catalunya.
- I estan enamorats?
- Sí, i també són cosins. La trama d’amor és molt forta. Però sobretot ‘Barcelona 1714’ és un petit homenatge a la gent de la ciutat que va viure i patir els assalts.
- Tenint en compte l’escenari polític en el què ens trobem, el moment de rodar la pel·lícula és ara, i l’estrena el pròxim 11 de setembre, no?
- Sí, de moment estem treballant amb aquest calendari. La situació política actual ha fet que aquest sigui un projecte molt col·lectiu. Hi ha actors reconeguts, i també tècnics de prestigi, amb moltes ganes, que s’han sumat al projecte. Segurament, tot això en una altra situació política hagués sigut molt més complicat.
- En què intentarà sorprendre ‘Barcelona 1714’?
- És un projecte poc convencional i molt jove. L’Ajuntament de Valls ens ha cedit durant un any la Sala Kursaal i nosaltres hem habilitat un gran plató croma. Utilitzem fotos per crear els exteriors i també estem generant espais en 3D. També hi apliquem un tractament visual i li estem donant una línia semblant a la del còmic. La tècnica ens permet realitzar un projecte adequat a la situació econòmica. Evidentment rodar una pel·lícula com ‘Barcelona 1714’ en la que per una sola escena necessites 40.000 extres és inviable.
- Han rebut algun imput polític?
- La veritat és que estem rodant i treballant amb tranquil·litat. Ens hem posat en contacte amb diferents departaments, però actualment no hi recursos ni subvencions per pel·lícules amb un pressupost com el nostre. El cinema en català i en general el món de la cultura viuen moments molt complicats.
- Però vostè no para...
- Busquem diferents maneres de tirar endavant els projectes, el que es tracta és d’arribar al públic, però els camins estan canviant.
- Per exemple?
- La distribució d’una pel·lícula tal i com ara l’entenem és molt cara, a part, depenem d’una bona acollida per mantenir-nos a les sales, fer còpies de la pel·lícula també té un cost elevat, etc.
- Llavors?
- Distribuirem la pel·lícula ‘Barcelona, 1714’ online, el públic se la podrà descarregar al mòbil, hi haurà una aplicació i també jocs per a Smartphones. Estem creant tot un univers al voltant de ‘Barcelona, 1714’. D’aquesta manera també podrem arribar amb més facilitat al públic de fora de Catalunya, que és un dels objectius. Tot i així, també estem treballant per celebrar una gran estrena a les sales de cinema el pròxim 11 de setembre.
- Molta sort!
- Moltes gràcies.