El pròxim dimarts 10 de setembre arriba a Montblanc una nova edició del FesTour. La plaça de Sant Francesc tornarà a ser l'escenari d'aquest esdeveniment musical a partir de les 12 de la nit, i que aquest any comptarà amb els concerts de La Troba Kung-Fú i Oques Grasses i la discoteca mòbil Tour 2M13 dels discjòqueis Roger Carandell i Ernest Codina.
La Troba Kung-Fú
Joan Garriga és, actualment, un dels músics més importants de Catalunya. D'una banda, per ser l'exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l'altra, per ser el líder La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.
A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l'imaginari underground col·lectiu. La seva actitud i manera d'entendre la música l'han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.
Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu. A diferència de la gran majoria, Dusminguet no va perdre en cap moment l'essència pop. En alguns casos les seves influències eren més properes a la Velvet Underground. El mateix Charlie Gillett, de la BBC, va ser un dels seus principals avaladors. La banda va editar i presentar per tot el món els discs “Vafalungo” (1998), “Postrof” (2001) i “Go” (2003).
Després de Dusminguet, van aparèixer una infinitat de grups, amb més o menys sort: Ojos de Brujo, Macaco, Brazuca Matraca o Tonino Carotone, entre d'altres.
Una vegada dissolt el grup, Garriga es va dedicar uns quants anys a crear, en què va combinar la creació musical amb la col·laboració en diversos projectes, amb grups com Amparanoia, girant per tot Europa, o Xerramequ Tiquis Miquis.
El 2005 va unir el “dream team”: Eldys Isaac Vega “Muñeco” (percussió), Marià Roch (baix), Miguel Serviole “Muchacho” (guitarra rumbera), Pep Terricabras (bateria) i el dubmaster Toti Arimany, per crear La Troba Kung-Fú. Més tard, es van incorporar a la banda Flor Inza (percussió) i Luis Arcos (guitarra elèctrica).
La idea de Joan Garriga en aquest projecte s'apropa més a la rumba catalana, la dels gitanos catalans, la de Peret i El Pescaílla. De totes maneres, a hores d'ara, Joan Garriga ja té un estil propi de compondre i escriure.
La Troba Kung-Fú és actualment una de les bandes més importants de música del món europea. Ha obtingut els premis següents: Puig Porret a la millor banda (2007), Ciutat de Barcelona de música i internet (2008), Altaveu a la millor banda catalana (2007), Enderrock al millor disseny de portada per Clavell Morenet (2007) i ARC al millor directe de músiques del món (2009).
Amb La Troba Kung-Fú, Garriga ha editat tres discs. El primer, “Clavell Morenet”, que es pot adquirir a tot Europa, es va presentar als Estats Units (Lincoln Center, Globalfest i Association of Performing Arts Presenters, a Nova York; Kennedy Center, a Washington); al Regne Unit, en una gira conjunta amb Ojos de Brujo; a Alemanya (Popkomm, a Colònia); a Bèlgica (Ancien Belgique de Brussel·les, Polé Polé de Gent); a Holanda (Lowlands Fest de Biddinghuizen); a França (Babel Med Music, a Marsella; Airbag Fest, a Bruges); a Itàlia (Ariano Folk Fest, a Ariano); a l'Europa de l'Est (Sziget Fest, a Budapest; i a Praga); a Mèxic (Festival Cervantino a Guanajuato, León, Ciutat de Mèxic), i en sales de mig món. També s'ha publicat “Rumbia at Ernesto's”, un disc en directe gravat a la ciutat holandesa de Sittard, i al 2010 va veure la llum l'últim disc, “A la panxa del bou”.
Aquest últim treball ha estat presentat en festivals de Catalunya, Madrid, València, Mallorca, el Marroc, els Estats Units, Holanda, Bèlgica, França, Anglaterra, Sèrbia, la República Txeca, Hongria, Portugal i altres països, amb molt d'èxit.
Oques Grasses
Les Oques Grasses són d'un altre planeta, tot i que neixen a Roda de Ter. La seva música és tant original com indescriptible: àcids, punxants, encisadors i rebels, tot a l'hora. S'han inventat el seu propi estil, el “Reggae a la cassola”.
Tour 2M13
La nit finalitzarà amb la millor música del moment i de sempre, que serà punxada pels discjòqueis Roger Carandell i Ernest Codina.
