A Barcelona i a l'Hospitalet del Llobregat, ciutats on he realitzat aquest projecte encara que passa arreu, s'alcen alguns edificis que, superbs, tenen la presumpció de destacar per les seves formes i la seva magnitud. Assoleixen un gran protagonisme en bona part gràcies als arquitectes que els signen. Noms com ara Ricard Bofill, Jean Nouvel, Rafael Moneo, Richard Meier, Oscar Tusquets, Toyo Ito, Enric Miralles, Benedetta Tagliabue o David Chipperfield, entre d'altres, s'expliquen per si mateixos.
Aquests creadors han realitzat dissenys que es caracteritzen, entre altres aspectes, per la utilització de materials amb una forta càrrega tecnològica, els quals generen composicions de formes simètriques, normalment a partir de volums geomètrics, que conformen nous paisatges on la perspectiva preexistent, la profunditat de camp, ha estat modificada substancialment o, fins i tot, ha desaparegut.
Tots aquests aspectes formals, materials, d'implantació de noves realitats, de noves vistes, d'interacció amb les persones, són els que m'han suggerit fer aquesta sèrie de fotografies que ara us presento.
I també m'han fet interrogar sobre com és que uns edificis, pensats i construïts per mirar d'enquibir al seu interior el màxim nombre de persones de manera confortable i segura, vistos des de l'exterior tenen l'aparença d'indrets aïllats, gairebé sense vida, a voltes inhòspits? I em demano si no és com si, potser, els éssers humans fóssim de nou primitius i ens trobéssim sols, en un medi natural aclaparador, sovint hostil, com palplantats davant de muntanyes inabastables.
JORDI ORTIZ
Tarragona, 1957
Des de la dècada dels vuitanta treballo com a dissenyador gràfic, dedicat a realitzar catàlegs i llibres d'art per a institucions culturals i artistes. I, des de sempre, faig fotografies.
Del 2 de novembre al 15 de gener de 2016.
Projecció diària a les 16, 18, 20 i 22 h.
