Flor de ni tés un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistas i dels rics, dels senyorets i les noies d'alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d'esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l'esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d'un triangle Amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la farándula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l'intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l'ingrat paper d'haver d'acceptar el seu rol fora d'aquest joc, en una época en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d'entreguerres i, alhora, constitueix una metáfora de la Rosa, la protagonista d'aquesta comèdia musical.
FITXA ARTÍSTICA
Versió de l'espectacle musical produït per Dagoll Dagom l'any 1992
Text de Manuel VázquezMontalbán a partir d'una idea de Dagoll Dagom
Lletres addicionals de Joan Lluís Bozzo
Música d'Albert Guinovart
Direcció escènica: Victor Alvaro
Direcció Musical: Xavier Torras
Coreografies: Bealia Guerra
Repartiment: Beth Rodergas/Ariadna Suñe, Lluís Canet, Lluís Parera, Bealia Guerra, Marc Pujol, PatriciaPaisal, Joan Vázquez, Havard Enstad, Victor Miralles/Albert Abad, Laura Marín/Sara Balasch
Escenografia: Victor ALGO
Il·luminació: Quico Gutierrez (AAI)
Caracterització i vestuari: Núria Llunell
Corsets: Bibian Blue
Arranjaments: Xavier Torras
Assistent de coreografia i coreografies addicionals: Lluís Canet
Coaching vocal: Joan Vázquez
Cap tècnic: Oriol Rufach
Fotografies: Clàudia Serrahima i Gataro
Disseny cartell: Gataro
Disseny cartell d'època: ¡Yepa!
Cessió piano: Espaiart
Producció executiva: Savina Figueras
Producció: Almeria Teatre
Un espectacle de Gataro
