Abans d'acabar la Segona Guerra Mundial, els sistemes d'intel·ligència nord-americans i soviètics van prendre posicions per exercir la serva àrea d'influència a Europa. Els serveis soviètics van aconseguir expulsar els nord-americans de l'Europa de l'Est (Romania, Bulgària, Hongria), mentre que els britànics i els nord-americans van prendre posicions a Grècia, a més de posar en marxa el Pla Marshall. Amb tot, cap enclavament va tenir tanta tensió entre ambdós bàndols com Berlín, ja que la crisi del 1948 va desembocar en dues xarxes d'aliances militars (OTAN, 1949 i Pacte de Varsòvia, 1955), que van haver de fer front a diferents tensions, com a Polònia i Hongria, fins que es va construir el mur de Berlín, el 1961. A partir d'aquí, ambdós bàndols van fer servir els seus sistemes d'intel·ligència per obtenir la supremacia del món bipolar que va acabar culminant amb la caiguda del mur, el 1989.
A càrrec de Javier Ordóñez, catedràtic de Lògica i Teoria de la Ciència de la Universidad Autónoma de Madrid. La conferència s'emmarca en el cicle 'De Mata Hari a Snowden: l'espionatge en les guerres del segle XX'