ADRIÀ I ANTÍNOUS. Sacrifici al Nil Novetat
Recreació històrica
Nemesis ARQ (Tarragona)
Diu Plutarc a De Iside et Osiride: «El Nil i tota forma d'humitat és emanació d'Osiris.» L'última setmana del mes de choiak de l'any 130, durant un viatge pel Nil en la barcassa que transporta l'emperador Adrià i el seu jove amic Antínous, es produeix un succés aparentment inesperat: Antínous cau al riu i s'ofega. Aquest succés té lloc a prop d'Hermòpolis, ciutat dedicada a la divinitat egípcia Hermes-Thot.
Immediatament després de la seva mort, el jove és deïficat i es crea el nou culte oficial a Antínous, acompanyat d'una nova iconografia per a aquest nou déu. Sorprèn la rapidesa en la instauració d'aquest nou culte, fet que va suscitar ja en la seva època tota una sèrie d'interrogants. Així, al costat de la versió oficial d'accident avalada pel mateix emperador Adrià en la seva biografia, es va especular també amb la idea de conspiració tramada per algun personatge de l'entorn de l'emperador.
Però, a posteriori, l'esdeveniment va ser narrat per Dió Casi, Eli Esparcià i Aureli Víctor, i tots tres coincideixen a definir la mort d'Antínous com a sacrifici i ritual màgic. Això es deu a les particulars condicions de l'accident: ofegament al Nil. La religió egípcia considera Osiris com el primer ofegat; per això, els ofegats al Nil són deïficats i assoleixen la categoria de hsy.
Català
