KEMET, LA TERRA NEGRA. Homes, déus i faraons Novetat
Visita comentada
Oficina festival Argos, Serveis Culturals (Tarragona)
Els antics egipcis eren molt conscients del privilegi que tenien vivint a la vall del Nil. Envoltats de deserts i pel mar Mediterrani al nord, era un país ben protegit de possibles invasions i atacs exteriors. Però la seva veritable fortalesa era un fet pel qual els antics egipcis no van saber mai trobar-ne la causa; les inundacions anuals del riu Nil.
Cada any i al voltant del mes de juny, el riu inundava la vall omplint de llims orgànics i minerals la ja fèrtil vall del Nil. Així cada any el riu Nil fertilitzava la terra negra d'Egipte, fent-la molt més rica i productiva. És clar que hi havia anys que la crescuda del Nil era una autèntica inundació i provocava una catàstrofe general o bé era insuficient i aleshores el país passava gana. Ara bé, quan les inundacions eren les adequades, la riquesa agrícola d'Egipte era impressionant. D'aquesta riquesa els antics egipcis en van fer una civilització amb una cultura del treball, l'organització i tot un món de creences religioses que encara avui dia ens meravellen.
Al cap de munt de tota la terra i dels homes, estava la figura del faraó. Senyor de les dues terres, estimat d'Amón, fill d'Horus, el justicier i el protector. Tota la societat egípcia s'organitzava al voltant de la jerarquia; el faraó al capdamunt, els visirs, els governadors territorials, els sacerdots dels temples, els funcionaris estatals i locals, i a sota els autèntics protagonistes de la història; els pagesos i treballadors, aguantant sobre les seves espatlles el pes de tota la construcció.
Des del faraó fins al més humil dels egipcis, compartien una creença general: que aquesta vida té una continuació després de la mort. I la vida que s'imaginaven en el més enllà era una vida igual a la d'aquesta part. És per això que els egipcis van desenvolupar tota mena de rituals i formes pràctiques (la momificació) per tal de que hom després de la mort pogués seguir gaudint de les coses que havia gaudit en aquesta vida. El resultat: un art funerari riquíssim en forma de tombes, piràmides i ciutats dels morts plenes de color i objectes que han fet i segueixen fent les delícies dels arqueòlegs. No és estrany que quan Lord Carnavon li preguntà al gran arqueòleg Howard Carter, en el moment de la descoberta de la tomba de Tutankamon, què veus? Aquest li respongué: coses meravelloses!
Castellà