circdelacultura

CIRCDELACULTURA

Guia cultural per gaudir del temps lliure

Prova la nova Cerca ràpida

Població

Selecciona...

Categoria/es

Selecciona...

Quan

Avui
Demà
Cap de setmana

Extres

Recomanats
Gratis
Buscar
Tarragona
Reus
Aiguamúrcia
Alcover
Altafulla
Ascó
Calafell
Cambrils
Constantí
Creixell
El Catllar
El Lloar
El Morell
El Pla de Santa Maria
El Vendrell
Escaladei
Espluga de Francolí
Falset
Figuerola del Camp
La Bisbal de Falset
La Canonja
La Febró
La Morera del Montsant
La Pobla de Mafumet
La Selva del Camp
La Vilella Alta
Margalef
Miravet
Mont-ral
Mont-roig
Montblanc
Móra d'Ebre
Porrera
Riudecanyes
Salou
Serra d'Almos
Torredembarra
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vespella de Gaià
Vila-rodona
Vilabella
Vilallonga del Camp
Vilanova d'Escornalbou
FET
Esports
Jocs del Mediterrani Tarragona 2018
Música
Teatre
Activitats familiars
Gastronomia
Tradicions i festes
Literatura
Visites guiades
Fires
Cinema
Altres
Exposicions i museus
Llocs d'interès
Patrimoni

Vaig ser pròsper o recordant la tempesta

VAIG SER PRÒSPER o recordant la Tempesta és un projecte de creació que parteix del text shakesperià de La Tempesta per a fer una posada en escena propera al teatre-dansa on el vell Pròsper (interpretat per un ballarí, Víctor Rodrigo), viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida.

En el text original, Shakespeare retrata l’absurd de les relacions de poder i de la política. Quan l’ambició personal passa per damunt de la vocació de servei a la comunitat, tota acció política esdevé arbitrària i tirana. Al final de La Tempesta, Pròsper es reconcilia amb el Rei de Nàpols i amb el seu germà, aconsegueix casar la seva filla Miranda amb Ferran, el príncep de Nàpols. Plegats tornen cap a casa, a Milà. Cap d’aquestes decisions es prenen pensant en la responsabilitat d’aquests mandataris vers el seu poble. Només per interès personal.

Quan Heiner Müller adapta Hamlet de Shakespeare, parla d’una necessita de quedar-se només amb l’esquelet del text, de desfer-se de tota decoració innecessària. Escriu així Hamlet Machine que comença amb la cèlebre frase I was Hamlet. Parafrasegem Müller en el títol per començar a imaginar un espectacle on un polític vell, en els seus últims instants de vida, recorda amb remordiments els actes de la seva vida. L’única opció de descans serà l’oblit.

Amb aquesta proposta, des de Projecte Ingenu ens plantegem fer un salt endavant a nivell de llenguatge apropant-nos a una teatralitat de naturalesa visual i performativa. La premissa bàsica de Projecte Ingenu ha estat sempre el retorn a la idea Grotowskiana de teatre pobre, retornant l’actor a la centralitat de la poètica escènica. Si fins ara ens hem recolzat en textos clàssics (Shakespeare, Lorca) per a plantejar posades en escena contemporànies, ara, i gràcies al recolzament del programa europeu Creative Lenses, ens plantegem desprendre’ns del text i parlar obertament de poesia escènica i polisèmia. En aquesta nova etapa, la coralitat, la veu cantada, l’escenografia mutant, la vivència ritual conjunta amb l’espectador seguiran sent els pilars sobre els que la companyia plantarà els seus fonaments.

Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí Tancar