Exposició 'L'alquímia dels somnis', de Coia Ibañez

A l'Edat Mitjana, l’alquímia era l'art de la transmutació dels metalls en or. L'obtenció màgica d'allò més pur, més elevat, més proper a la divinitat. L'alquimista primer purificava, després dissolia per tal que només hi persistís allò més universal i després d'una nova solidificació, obtenia quelcom que s'apropava a l'essència divina. 

Aquesta idea de transformació ha captivat Coia Ibañez. Al llarg de la seva vida, en diferents èpoques ha intentat transmutar -com els alquimistes- no els metalls, sinó els somnis, allò que és més misteriós, més màgic, més profund de la nostra ànima.  

Perseguir els seus somnis just abans que s'evaporin, purificar-los, barrejar-los al gresol de la seva paleta, escalfar-los amb els seus sentiments, dissoldre'ls en colors, textures i formes, deixant només el més essencial, el més eteri, perquè siguin el públic qui intenti connectar amb l’obra veient reflectits en ella els seus propis somnis insinuats, a penes imaginats, com quan es fan escàpols en la boira equívoca del desvetllament i mostren el seu enigmàtic camí de la llum. 

La pintora anima al públic a deixar que la màgia alquímica dels somnis els porti al seu propi interior i a descobrir si la seva vida veritable és la real o la somniada.