Li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora i mitja de la més autèntica i plena llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polítiques, socials i morals. La llibertat de qui no es pot empresonar, ni multar, ni imputar, ni castigar.
Una hora i mitja d’intensa tristesa, de crítica desbocada, d’ironia, de comiats, planys, records, olors, amics, paisatges… que mai més no sentirà. Desitjos insatisfets, tot allò que no ha pogut fer ni podrà fer mai. Un cúmul de ràbia, rancúnia, venjança… la llibertat de riure’s del mort, d’ell mateix, i de qui el vetlla, el públic. La tragicomèdia de la vida en 90 minuts. S’obre el teló. Comença el compte enrere.
