"Transdisciplinary Studies of Pastoralism in Ancient Greece"
Conferència a càrrec de Paul Halstead
Professor of Archaeology, University of Sheffield (UK)
Lloc: Sala d’actes de l’ICAC
Hora: 12:00-13:00 h
Oberta a tothom
La conferència forma part del seminari de recerca Estudis transdisciplinaris sobre ramaderia i pastoralisme, fruit de la col·laboració científica entre l'ICAC, l'ICRPC i l'IPHES, en el marc del projecte SUMA. En són directors científics són Josep Maria Vergès(IPHES) i Josep Maria Palet (ICAC).
Paul Halstead va estudiar Arqueologia a la Universitat de Cambridge, on el mestratge de Tony Legge i Andrew Sherratt va inspirar l’interès pel pastoralisme. Ha dirigit recerques arqueològiques i arqueozoològiques a Grècia, i estudis etnoarqueològics sobre ramaderia tradicional i activitats agràries a Grècia i d’altres indrets de l’Europa mediterrània.
Síntesi de la conferència
Com a tota l'Europa mediterrània (i més enllà), la (pre)història del pastoralisme a Grècia ha estat àmpliament debatuda, i diversos estudiosos han defensat un pastoralisme antic des del Neolític (o fins i tot el Paleolític Superior) fins al període medieval.
En part, aquesta manca de consens s'ha degut a les limitacions d'evidències disponibles: fonts escrites escasses i ambigües, així com 'proxies' arqueològiques indirectes com ara la ubicació dels jaciments, l’aparent caràcter no permanent dels assentaments, o les similituds de la cultura material a llargues distàncies.
Avui en dia, les dades zooarqueològiques macroscòpiques, isòtops estables, microdesgast dental, micromorfologia, etc. proporcionen mesures molt més directes de la subsistència humana, l'estacionalitat dels assentaments, la dieta dels animals, i el moviment de persones, animals i artefactes.
La nostra metodologia arqueològica tan millorada produirà poques respostes, però, fins que estiguem d'acord que la nostra pregunta és “¿què entenem per pastoralisme?”
El professor Halstead es referirà a aquesta última pregunta descrivint tres formes recents superposades de ramaderia a Grècia: el pastoralisme especialitzat, les activitats agropastorals mixtes a gran escala, i l’activitat agrària mixta de petita escala.
Farà servir aquests tres models per interpretar l'evidència disponible per al “pastoralisme” al Neolític, el Bronze Final i la Grècia clàssica. Grècia (antiga i moderna) serveix com a estudi de cas, però tant els models proposats com l’intent de la seva aplicació haurien de poder ser rellevants en altres llocs de l'Europa mediterrània.
