Raydibaum mai ha estat un grup conformista. Estructures sota terra és el seu cinquè treball i parteix d’una sola premisa: si ja ho hem fet, no serveix. Abandonen la seva zona de confort i arrisquen i tallen els lligams estilístics amb els seus anteriors treballs. També deixen enrere roductor, segell, agència de management, circuit... Raydibaum ensenyen allò que s’amagava sota la superfície amb un disc compacte, quasi temàtic, conceptual, on les sensacions d’incertesa, fred, pluja i angoixa van apareixent i calant a l’oient fins al darrer tall. Musicalment hi ressonen els orígens indies del grup amb les guitarres acústiques mínimes i esquemàtiques i els efectes elèctrics siderals i alcaloides. Les bateries s'entrecreuen amb el baix en ritmes màntrics en temes com El cel nu, que recorden l'escena Dischord dels noranta però on uns teclats ens parlen amb una solemnitat que desemmascara la veterania del grup i la devoció pels clàssics del pop indie de finals del segle XX. A última hora s'afegeixen per formar un doble cartell Univers. banda també barcelonina i també en català que compta amb membres de Mujeres i Aliment. Presenten el seu segon àlbum, L'estat natural(Famèlic, 2014), que continua marcat per les influències de The Jesus & Mary Chain i de tot el moviment shoegaze britànic.
