Copa Lotus és una jove banda de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i el seu nom està inspirat en les postres d’un restaurant del casc antic. Són propers,honestos, i llaminers.
És impossible fer-ne un retrat robot perquèjuguen a una confusió divertida entre pop britànic, rock, folk… i una constant aclucada d’ull a l’oest americà. És inquietant la maduresa que demostren en aquest primer treball: El Moixó Foguer, un títol que fa referència a la tradició carnavalera més inhòspita de la capital del Garraf. Més val que us ho expliquin ells mateixos…
El disc ha estat enregistrat als estudis Ultramarinos Costa Brava durant el mes de juny del 2014 amb Santi García al capdavant. Després de guanyar el concurs Sona9 i ser portada de la revista Enderrock, Copa Lotus ha pogut aliar-se amb un productor d’excepció, el músic californià Ken Stringfellow, músic de bandes com REM o The Posies. Stringfellow s’hi va apuntar sense dubtar-ho: “Deu dies d’estiu a Sant Feliu de Guíxols gravant un disc a tocar de la platja? On s’ha de signar?”
Marc Bala, Vidal Soler, Xavier Yerga i Marc Benaiges han pessigat essències del rebost dels millors:
Beach Boys, The Byrds, George Harrison … i s’han inspirat en perles de la cançó catalana com Diòptria de Pau Riba o Un gran dia de Ia & Batiste. Quasi res!
Cançons com Els títols de crèdit, La fàula del llop o Pares Noels als balcons, són només alguns exemples de la troballa en les seves melodies i d’arranjaments orgànics, gairebé macrobiòtics.
Els temes de Copa Lotus criden l’atenció pel seu bagatge en un primer disc. Sorprèn com aquests quatre músics han après a conviure abans d’hora amb la frustració generalitzada, i dissimulen amb una elegància insultant la vergonya aliena dels temps que els ha tocat viure. Malgrat tot, a cop de guitarres, contrabaix i bateria, ens assenyalen una clariana entre la tempesta, i ens recorden que a l’ull de l’huracà hi segueix regnant una calma relativa.
Carles Sànchez Verdú
