El Museu de Reus – espai plaça de la Llibertat presenta des d’aquest dijous, 11 de juny, fins al 29 d’agost l’exposició “Picasso. L’aprenentatge d’un geni: obres religioses (1896 – 1900)”. El muntatge aplega 26 obres de l’època formativa de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, França, 1973) de temàtica religiosa, realitzats entre 1896 i 1900, que es presenten per primera vegada en una exposició al públic. Es tracta de fons pertanyents a les col·leccions del Museu Picasso de Barcelona.
A la mostra també s’hi podrà veure una quinzena de fotografies del pintor malagueny també provinents de les col·leccions del Museu Picasso, imatges realitzades per alguns dels fotògrafs més destacats del segle XX.
L’exposició és comissariada pel Museu Picasso de Barcelona i coordinada pel Museu de Reus. En total s’han seleccionat 18 dibuixos i 8 olis corresponents a un període de formació acadèmica iniciat el 1892 a l’Escola de Belles Arts d’A Corunya i que va continuar a la Llotja de Barcelona de 1895 a 1897.
Aquest dijous han presentat l’exposició el regidor de Cultura i Joventut en funcions, Joaquim Sorio, la directora del Museu de Reus, Anna Figueras, el responsable de Relacions Institucionals del Museu Picasso Barcelona, Lluís Bagunyà, i la conservadora del Museu Picasso Barcelona, Malen Gual. La tècnica del museu barceloní ha detallat els continguts de l’exposició i ha contextualitzat tant la selecció de peces de Picasso com les fotografies que s’han inclòs en el muntatge.
La formació d’un geni
Guiat pel seu pare, el jove Pablo es va preparar -com a pintor acadèmic- per triomfar en els certàmens artístics oficials. Va demanar permís per fer còpies d’obres del museu de l’Escola i va completar la seva formació a l’estudi de José Garnelo, professor de Llotja i pintor especialitzat en temes religiosos i històrics.
Les obres que es mostren en aquesta exposició es poden enquadrar en quatre grups. En primer lloc, aquelles que Picasso va fer com a exercici acadèmic, quan va copiar quadres custodiats al museu de l’Escola, com “Sant Antoni de Pàdua amb nen” o “Escena romana d’interior”. Un segon grup, de teles i dibuixos, representa episodis hagiogràfics i del Nou Testament, d’entre els quals destaquen “Aparició del Sagrat Cor a una monja”, “L’Anunciació” i “L’últim sopar”. Segons va explicar el mateix artista a Guillaume Apollinaire, eren destinades al convent d’unes monges que li van encarregar pintures “a l’estil de Murillo”.
Un altre conjunt recull escenes de litúrgia i de la cultura popular religiosa, escenificades al taller de Garnelo, les més importants de les quals són “L’escolà” i “Primera comunió”, aquesta presentada a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, el 1896.
Finalment, també hi ha una sèrie de dibuixos realitzats al pati del Seminari de Barcelona, lligats estilísticament als personatges “grequians” i a les imatges tenebristes del període 1999-1900.
