Les dones de Troia seran repartides com trofeus per convertir-les en es- claves i concubines dels vencedors. No podran quedar-se per refer les seves vides a la seva terra, no hi ha compassió per a elles, són humiliades i se’ls hi arrenca la seva dignitat.
La Reina de Troia, Hècuba, és informada per Taltibi, militar grec, que tant ella com la seva filla Cassan- dra i Andròmaca, esposa del seu difunt fill Hèctor, seran lliurades a militars grecs. L’obra s’endinsa en el dolor de la pèrdua i la lluita d’aquestes dones per no acceptar l’inacceptable. Hècuba passarà a ser esclava d’Ulisses; Cassandra, la verge, serà la concubina d’Agamèmnon i Andròmaca serà la dona del fill d’Aquil·les, i la separaran del seu fill.
Cap honor, cap dignitat per a elles. Només hi ha la humiliació. Aquesta realitat encén les seves ires i les ganes de revenja. Helena, l’excusa dels grecs per començar una guerra amb la rica Troia, és l’altra cara de la moneda. Es ven al millor postor i no té escrúpols. Abandona a Menelau per Paris. No obs- tant això, ara, davant el càstig del vencedor Menelau, desplega els seus encants per tornar a ser la seva amant esposa i ho aconsegueix. Una injustícia més per a les troianes.
L’obra se centra també en l’horror de la guerra, les seves conseqüències devastadores tant per als vençuts com per als vencedors. Quan la por usurpa la raó. Parla, doncs, del dolor, de la venjança, del sacrifici, de l’amor, i de la mort.
