Sense parella i sense feina, i passats els 30 anys, Elías, cineasta, decideix donar un gir a la seva vida, deixar Madrid i marxar a la Índia. El que sembla un típic diari emergeix com una declaració sincera i directa, una nova i sorprenent manera d'utilitzar el cinema i els seus recursos. S'enfronta als tòpics del viatge de descobriment i acaba xocant amb les seves contradiccions, mentre es qüestiona sobre el jo, la identitat, l'arrelament occidental, la incapacitat de romandre sols, i la dependència de les nostres pors. Amb una mirada de complicitat que planeja tota la història, l'espectador es veurà reflectit de vegades en les seves històries, forçat a abandonar la passivitat com a públic.
La relació d'ELÍAS LEÓN SIMINIANI amb el REC és ben fluïda de fa molts anys. Va participar per primer cop al REC l'any 2004 amb el seu curt/assaig Digital, part del decàleg Conceptes Clau del Món Modern, sèrie amb la qual va tornar amb El tránsito el 2010, amb el que es va endur el Premi al Millor Curt Documental. També va participar al REC d'Estiu 2006 amb Archipiélago, un curt de Ficció. Límites/1ª Persona, un profund, emotiu i audaç assaig autobiogràfic, es va fer amb el premi a Millor Videocreació el 2011. Èxit que va repetir el 2012 amb el seu debut al llarg amb Mapa, a l'Edició Especial del REC, tota una coronació de la seva evolució creativa. Després del seu pas pel REC, Mapa es va convertir en una de les peces experimentals més populars dels últims anys, inclosa una nominació al Goya i l'estrena Versión Española (TVE 2), entre d'altres reconeixements.
