Fernando Colomo és un dels cineastes clau del
període de la transició a Espanya. Amb un estil
directe, espontani i desenfadat, va superar els
clixés de les comèdies de la generació anterior.
Els seus films presenten des de moments clau
de la primera transició (la "movida madrileña" /
Qué hace una chica como tú en un sitio como
este, 1978/ el desfasament socialista ?La vida
alegre, 1987/ o el desengany de certa joventut
al marge /Bajarse al moro, 1989?) fins, posteriorment,
revisions de certs episodis històrics (Los
años bárbaros, 1998; Al sur de Granada, 2003).
Amb el pas del temps, la seva carrera s'ha anat
configurant com un fresc històric de la península
ibèrica, basat en passatges de relacions humanes
que sobreviuen a diversos contextos.
En aquesta línia cobra ara tot el sentit la recuperació
de la seva òpera prima, Tigres de papel
(1977), on una joveníssima Carmen Maura intenta
trobar el seu lloc al món, en els dies previs a les
primeres eleccions generals (1978). L'ànim postfranquista, l'ambient progre, l'efervescència social
i la il·lusió pel canvi. En uns moments en què tant
es parla de la renovació i la "nova política", és clau
conèixer la il·lusió amb què es van viure certs canvis
en moments anteriors.
Conjuntament amb la projecció de Capitanes de
Abril de Medeiros, conforma un duet per comprendre,
quaranta anys després, els anhels del
que volíem fer i la realitat del que som.
Enguany, Fernando Colomo ha tornat més lliure
que mai. Ell mateix protagonitza Isla bonita, una
fresca, alegre i lleugera comèdia, no exempta
de profunditat, on sembla repassar els anhels i
frustracions de diverses generacions. Un conte
estiuenc on prevalen l'amistat i el sentit humà per
sobre de tot.
