La vida de Neus Català (1915), la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. La instauració a Espanya de la II República, els somnis trencats de tota una generació amb l’esclat de la guerra civil, el dolorós exili dels vençuts camí de França, sortir d’una guerra i anar a topar-se amb la segona Guerra Mundial, l’activitat antifeixista clandestina en una França ocupada pels nazis i la posterior deportació al camp d’extermini (ella els anomena camps de la mort), són els grans capítols de la història del segle XX que ha viscut en primera persona.
Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català, fidel a la seva incansable lluita per la memòria, va escriure el llibre De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas (Península, 2000).
Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre UN CEL DE PLOM amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història.
FITXA ARTÍSTICA
Direcció escènica: Rafel Duran
Dramatúrgia: Josep Maria Miró
Espai Escènic i vestuari: Pep Duran
Il·Luminació: Sylvia Kuchinow
Banda Sonora: Jose Antonio Gutiérrez
Intèrpret: Mercè Arànega
