Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939 està organitzada per l'Obra Social "la Caixa", el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'exposició se centra en quatre aspectes del treball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta. En primer lloc, la gent. Casas va ser un mestre del retrat que va reflectir una manera moderna de viure. Homes i dones d'acció, dinàmics, disposats a intervenir en la vida pública, escrivint, competint, treballant o fent política. En segon lloc, la realitat prismàtica del carrer: des d'una cursa d'automòbils en un autòdrom fins a l'enfrontament entre policies i manifestants en una vaga, de la Via Laietana (que en aquella època era un nou centre de la ciutat) als balls més populars de la Barcelona canalla. El tercer apartat connecta la fotografia de Casas amb el moviment internacional de la Nova Visió: espais, objectes, allò que el poeta Josep M. de Sagarra va anomenar l'ànima de les coses, reflectida en imatges sorprenents i punts de vista inèdits. L'exposició es tanca amb un dels aspectes precursors de la seva obra: l'atenció cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes socials, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d'una potència extraordinària.
Autoretrat, 1931. Arxiu Nacional de Catalunya
