Dilluns 25 d’abril, lectura de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, sota la direcció de Carles Canut i amb la col·laboració dels actors del grup teatral la Tramoia
El cicle Biblioteques amigues dels Clàssics està impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, la Fundació Romea i la Fundació Lluís Carulla. El seu objectiu és recuperar i posar a l’abast del públic general els clàssics de la literatura catalana medieval. En aquesta edició s’ha escollit la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, una peça satírica del segle XV que ridiculitza les costums dels homes i les seves vanitats.
Se’n faran lectures dramatitzades en cinc biblioteques de Catalunya i la ruta comença el dilluns 25 d’abril, a la de Vila-seca. El projecte està dirigit pel popular actor Carles Canut, vinculat al teatre Romea, i compta amb la implicació de diversos actors professionals: Ferran Frauca i Pep Ribas. En cadascuna de les poblacions compartiran escenari amb actors locals. En el cas de Vila-seca ho faran amb Ester Clavé, Robert Rodríguez i Josep Forasté de La Tramoia.
L’espectacle, que es farà a les 19.30 a la sala d’actes de la biblioteca, compta amb guió i música de Miquel Pujadó. El text que es llegirà és una adaptació al català modern signada pel director i dramaturg Albert Mestres i la filòloga Marta Marfany i publicada per l’editorial Barcino.
Després de veure’s a Vila-seca, la Disputa de l’ase també passarà per Tordera, Tortosa, Blanes i Tremp.
Disputa de l’ase i Anselm Turmeda
La Disputa de l’ase és una de les obres més populars d’Anselm Turmeda, un monjo franciscà convertit a l’islam que va viure a cavall dels segle XIV i XV. Desenganyat amb les contradiccions del món occidental, va abandonar el cristianisme i va adoptar la fe musulmana. Va passar els darrers anys de la seva vida a Tunis. Se’l considera un clàssic tant en llengua catalana, com un àrab. Un privilegi que només comparteix amb Ramon Llull.
La Disputa de l’ase és una novel·la dialogada en què un monjo exposa 19 arguments per demostrar la superioritat de l’home sobre la resta d’animals. Tots ells, excepte l’últim, són rebatuts per un ase que ha estat escollit com a portaveu de totes les bèsties.
El llibre data de 1417. La versió original en català s’ha perdut i ha arribat als nostres dies gràcies a les traduccions que se’n van fer al francès i l’alemany. Una de les raons que podrien explicar la desaparició de l’original, és que al segle XVI la Inquisició el va incloure en l’Índex de llibres prohibits.
