TOLERÀNCIA RELIGIOSA ROMANA vs. INTOLERÀNCIA CRISTIANA ALS TEMPLES DE L'ALT EGIPTE: ARRELS I PETJADES Novetat
Tolerancia religiosa romana vs intolerancia cristiana en los templos del Alto Egipto: Raíces y huellas
Xerrada
José Ramón Aja, professor d'Història Antiga, Universidad de Cantabria
Els cristians, tant durant l'etapa de la clandestinitat com, sobretot, després, no formaven, precisament, un grup de gent tolerant. Per a ells, el fet religiós fou, sobretot, un motiu d'afirmació i de distinció extrema respecte d'altres grups o comunitats religioses ?paganes, jueves o fins i tot altres de cristianes de diferents creences? als quals considerava enemics, competidors o heretges. L'eliminació d'aquest enemic, la victòria sobre ell, la destrucció dels seus santuaris i objectes sagrats, fins i tot l'intent de la seva conversió religiosa, eren considerades tasques i objectius inexcusables. A diferència del que succeïa amb les religions antigues, la conversió al cristianisme implicava per a l'individu l'obligació de renunciar a les seves creences i pràctiques anteriors. D'aquesta manera, podria dir-se que el cristianisme destruïa les religions rivals, al mateix temps que construïa la seva, cosa que sens dubte ajuda a entendre un dels factors del seu èxit.
Castellà
