Inferno narra la vida de Tristano Martinelli, el notable actor italià que va crear el personatge d’Arlecchino al París de finals del cinquecento.
Amb diverses tècniques interpretatives com la recitació, la pantomima, l’acrobàcia i la commedia dell’arte, indaga en la teatralitat de la vida proposant una via d’escapament a la misèria humana a través de la creació artística, denunciant amb aquest riure intel·ligent, la vanitat i l’ambició que sacsejaven la societat de l’època, per fer un paral·lel vigent amb la vida contemporània.
L’obra se centra en el procés creatiu de Martinelli, en una conservadora Europa renaixentista, plena de guerres, pesta i fam. Aquí, el nostre Martinelli reivindica al Primer Arlecchino. L’autèntic. La seva creació representa una joventut abandonada a la seva sort. Una joventut que ha de reinventar-se per sobreviure.
L’Arlecchino de Martinelli no és un Arlecchino cursi i dolç de pastisseria cortesana, un ninot de capseta de música, un servidor emmascarat desproveït del dolor que acompanya la misèria. És un pobre diable que ve de l’infern, que ha vist la fam i la misèria, i ara vol riure. Un ésser bufonesc i burleta que amb les seves rialles i piruetes viatjarà cap amunt. Martinelli li vendrà el seu cos i la seva ànima a canvi de fama i fortuna. I des de l’«inferno», etern i infinit, ens explicarà la seva història.
Una història terrenalment infernal.
Escrita i interpretada per Felipe Cabezas. Direcció: Berty Tovías. Assessoria de movimient acrobàtic: Alberto Feliciate. Música original: Marco Chiaperotti. Vestuari: Isabella Pintani. Il·luminació: Edgard Paulino.
