Iceberg, de Leandre
Una epopeia de gairebé res.
Un iceberg al teu carrer, gran, imponent. Com una illa, com l'últim refugi, com a expressió del buit, de la solitud, de l'essència.
ELL i ELLA, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el nores, observant l'esdevenir. Són ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
Un espectacle gran i simple. Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa. Una gran ximpleria.