ESAD, Institut del teatre.
Literatura de Vicent A. Estellés i Blai Bonet.
Vicent A. Estellés, fill del forner de Burjassot, i Blai Bonet, fill del porquer de Santanyí, es comprometen amb l’oralitat, amb la paraula viva, i esborren les fronteres del llenguatge literari noucentista gràcies a la seua aposta pel valencià i el mallorquí i pels col·loquialismes. El valencià i l’illenc són poetes dramàtics, i apassionats, són els poetes del cos, que parlen de l’amor i el desig i la por d’una manera despullada i inèdita en la poesia catalana, i regada amb conyacs i ginebres, sense vels moralistes ni idealitzadors. Un ens ensenya no només les intimitats i les amenitats de l’home sinó les de la dona. L’altre ens parla obertament del jove, de l’homosexualitat i de la llosa de l’Església catòlica i de la dictadura espanyola. I allò que Blai Bonet calla ho acaben dient Miquel Bauçà i Biel Mesquida. Amb una dramatúrgia d’Albert Roig.
Un viatge iniciàtic al 1960…
