Status Quo és una banda britànica de rock fundada a Londres el 1962, pel vocalista i guitarrista Francis Rossi i pel baixista Alan Lancaster. Després d’alguns canvis en la seva alineació i després de presentar-se amb diferents noms, van debutar discogràficament com Status Quo en 1968 amb el senzill «Pictures of Matchstick Men». El 1981 el baterista John Coghlan va renunciar a la banda, que va donar terme a la clàssica alineació anomenada per la premsa com the Frantic four. Durant la segona meitat dels vuitanta i després de l’arribada de John Edwards i Jeff Rich, en reemplaçament de Lancaster i de Pete Kircher respectivament, la banda va adoptar elements del pop rock en els seus discos Is not Complaining (1988) i Perfect Remedy (1989), que els va significar ser criticats tant per la premsa anglesa com pels seus fanàtics. Des de la dècada de 1990 han publicat una desena d’àlbums amb el seu característic so, com també algunes produccions de versions d’altres artistes, però els problemes de salut de Rick Parfitt han causat que alguns dels seus concerts fossin cancel·lats en els últims anys. D’altra banda i al llarg de carrera han rebut diversos premis i condecoracions com el Silver Clef Award (1981), Brit Awards (1991), World Music Award (1991) i UK Festival Award (2005), entre d’altres.1 Fins i tot l’organització anglesa PRS for Music els va escollir com la banda britànica més reeixida per dos anys consecutius, el 2008 i 2009. Addicional a això i fins al 2006, es va estimar que han donat més de 7000 concerts en viu i s’han posicionat 67 senzills i 40 àlbums en la llista britànica, durant cinc dècades consecutives. Status Quo és considerada una de les bandes més reeixides del Regne Unit, amb més de 120 milions de còpies venudes al voltant del món.
