A l’any 1980, després de veurel exercint denfigurant a la televisió, la companyia Cúspide li ofereix gravar un disc, i recluta a tota velocitat a diversos músics de diferents grups (Los Rebeldes i Los Intocables) per preparar un repertori. A l’any 1981, fa el servei militar i al retorn es constitueix la formació de Loquillo i Los Trogloditas. El 1983 apareix “El ritmo del Garaje”, disc en què van participar Alaska, Poch, Ana Curra, Iñaki Glutamat o Julián, de Siniestro Total. Aquell àlbum va suposar la seva consagració gràcies a cançons com Cadillac solitario, Barcelona ciudad, Maria, Quiero un camión o El ritmo del garaje. El 1993 apareix “Mientras respiramos”, del qual destaquen temes com John Milner, Con los ojos vendados o Maldigo mi destino. Després edita un disc basat en poemes de Pavese, Neruda, Octavio Paz i altres, titulat La vida por delante (1994) que va ser el seu primer disc en solitari. El 1998 publica Con elegancia, en el qual s’inclouen poemes de Lorca, Benedetti, Borges i Jacques Brel. El 2001 compon Feo, Fuerte y formal, una cançó dedicada a l’actor John Wayne, amb el títol en castellà del seu epitafi. Separat definitivament de Los Trogloditas al 2008 amb l’edició de Balmoral, disc homenatge al local on solien reunir-se. Per aquest treball va ser nominat al Grammy Llatí 2008 en la categoria de “Millor Àlbum de Rock Vocal”. El 17 de novembre de 2009 llança un disc en el qual presenta els 30 anys de la seva carrera música (1980-2010) en una edició de luxe. Al març de 2015, juntament amb la banda The Nu Niles llança Codi Rocker. Loquillo col·labora com a cronista en diversos diaris, i és autor de les novel·les “El noi de la bomba” i “Barcelona Ciutat.
