“Una família amaga el seu boig de totes les maneres possibles. L’amaga de l’exterior i també de l’interior. Eliminar-lo seria l'ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós com un cos dins d'una cotilla. La seva habilitat i/o condemna és dir el que veu sense filtres. A El loco y la camisa allò subjectiu, quan està unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui els sans? No existeix bogeria més gran que la de viure en la contínua mentida. La irrealitat embogeix i perverteix. I la maldat..., que s'alimenta a si mateixa sense descans”. Nelson Valente.
El loco y la camisa (Festival Internacional de Teatre de Tarragona)
Imatge promocional de l´espectacle
