Alfred
Pol Jiménez
La peça sorgeix de la necessitat de crear un diàleg entre cos i música. L'artista mostra la seva manera d'entendre la música a través de la improvisació i, de manera voluntària i involuntària, aprofita tots els recursos, tècniques i estils dels quals s'ha nodrit al llarg de la seva carrera artística. No intenta demostrar res, simplement ensenyar a l'espectador un univers, uns personatges, uns paisatges... situacions i espais pels quals va caminant.
Per a ell és una transformació del seu ésser: deixa de ser Pol Jiménez per obrir les portes a la imaginació de l'espectador.
