Obra teatral en tres actes de l'escriptor Federico García Lorca, escrita el 1936, poc abans de la seva execució. L'obra compte la història de Bernarda que, després d'haver enviudat per segona vegada als 60 anys, decideix viure els següents anys en rigorós dol. En l'obra destaquen els trets de la Espanya "profunda" del principi del segle XX que vivia en una societat tradicional molt violenta en el que el paper que jugava la dona era secundari, barrejat amb el fanatisme religiós i la por a descobrir la intimitat. Amb Bernarda viuen les seves cinc filles (Angustias, Magdalena, Amelia, Martirio i Adela) i les seves criades, entre les que es troba Poncia, una criada que ha viscut molts anys al servei de la Bernarda.
