És una peça teatral que ofereix una visió crítica del món contemporani mitjançant uns personatges que es veuen obligats a prendre decisions polítiques per sobreviure, tot estirant el fil de la realitat fins a arribar a l'absurd. L'obra, que es caracteritza per una singular càrrega irònica, explora el comportament humà, l'alienació i l'abús de poder.
Tres homes que han trobat refugi en una balsa després d'un naufragi i que no disposen de res per menjar, discuteixen sobre qui d'ells ha de ser menjat pels altres dos; l'absurda conversa que sostenen al voltant de quina és la solució més "justa" per solucionar el problema no només serveix per retardar la resolució del conflicte, també l'embolcalla d'un suposat caràcter intel·lectual o filosòfic malgrat ser finalment el resultat de la llei del més fort. Amb ingredients com la ironia, els jocs, les aliances, les estratègies i l'humor aquest espectacle ens permet observar un món que reflexa l'essència primària de l'ésser humà. El text és ric en la seva construcció discursiva i aconsegueix arribar a un ampli espectre de públic a través del seu humor irreverent.
La posada en escena es fonamenta en el treball interpretatiu dels actors i pretén que l'espectacle surti també dels escenaris convencionals per poder-se representar tant en un teatre com en un pati o un terrat per portar el públic al teatre però també apropar el teatre a la gent. L'escenografia s'adequa a la idea de l'autor de mostrar els personatges en un espai escènic suggeridor i alhora limitat i aïllat: un rai enmig del mar.
