L'anècdota central de L'estiueig és l'obsessió malaltissa i estèril per figurar, per ostentar (sovint molt més del que no pas es té). No és agosarat afirmar, que L'estiueig és la primera obra del teatre occidental que tracta el tema del consumisme. Però Goldoni no es limita a oferir-nos-en un retrat crític i divertit, d'aquesta nova societat basada en l'aparença i els diners, sinó que a través de l'anècdota principal (el compromís de Giacinta amb Leonardo, i el seu amor prohibit per un altre home, Guglielmo), planteja un dels grans temes de la literatura universal: el conflicte difícilment resoluble entre el sentiment i la raó.
