En actiu des de 1976, i a l’espera del seu El Rey de La Habana, Agustí Villaronga ha realitzat fins al moment tres curtmetratges, cinc llargmetratges de ficció, dos documentals, així com diverses històries per a TV (com el seu últim treball, Carta a Eva) o videoclips.
La seva primera obra, Tras el cristal és, encara avui, una obra controvertida. Va ser un dels majors xocs dels 80 al cinema espanyol i va posar unes grans expectatives en el director mallorquí. El següent film El niño de la luna (1989), amb un pressupost més generós plasma, la voluntat d’unir una proposta d’autor amb èxit comercial (la BSO va ser feta per Dead Can Dance i la seva cantant era la protagonista principal). Continua presentant obres poderoses que es passegen al límit com diverses incursions televisives i la personal 99’9. El Mar (2000) i Aro Tolbulkin. En la mente del Asesino (2002) són una nova mostra del talent innat de Villaronga per a les històries que no et deixen indiferent i tornen a incidir en un reconeixement internacional que no para de créixer. La consagració, tardana però merescuda, arriba amb la magna Pa Negre (2010), gran èxit del cinema espanyol i català dels últims anys i que va triomfar a les gales dels Goya i dels Gaudí.
Amb un ull meravellós per a les històries de foscors personals, de lluites internes al voltant de temes com la religió, l’erotisme o la mort que ens condueixen per camins torbadors o tal vegada desassossegants. També ha fet aparicions esporàdiques com a (no)actor en diverses pel·lícules amb rols d’una gran potència metafòrica, que parlen de l’ascens per a una generació de directors com a figura admirada i respectada per tots, com a referència d’un cinema lliure, personal i amb la creativitat com a força principal d’unes històries que no es deixen dominar.
Es pot afirmar que Tras el Cristal (1987) ja conté els trets essencials de la seva filmografia, que presenten el seu estil i els temes habituals amb una maduresa inusual per ser una opera prima. Un món cinematogràfic amb joves poc innocents, una crueltat flirtejant amb la poesia, i el bé i el mal en la seva eterna batalla sempre preparats per regalar-nos peces poderoses, líriques, torbadores. Ningú torna a ser el mateix després d’una pel·lícula d’Agustí Villaronga.
País: Espanya // Durada: 110’// Any: 1987 // Director i guionista: Agustí Villaronga // Intèrprets: Günter Meisner, David Sust, Marisa Paredes |Gìsèle Echevarria, Imma Colomer
