Cançons sobre poemes de Carner, Foix, Guimerà, Maragall, Martí i Pol, Verdaguer, Salvat Papaseit...
El Nadal és una de les èpoques de l’any on la música té més presència. La gent es reuneix per a cantar i el més habitual és entonar aquelles nadales que en diem de “tota la vida”. Però el Nadal ha estat un tema recurrent en la poesia catalana, ja sigui tractat des d’un punt de vista religiós o com a tradició que ens uneix i que ens desperta uns sentiments que comparteixen moltes persones.
Toni Subirana ha posat música a una sèrie de poemes on el misteri religiós apareix com a testimoni de molts sentiments i sensacions que es desperten al Nadal: l’enyorament per les persones que no hi són circumstancialment, i el dol per les que ja mai més hi seran; la reflexió sobre les desigualtats del món en uns dies de l’any abocats a la sobreabundància; el gust per perpetuar les tradicions més arrelades i casolanes com el Pessebre i els reis Mags i les importades, com l’arbre i Santa Claus, que conviuen en més o menys harmonia…
