El gran Richard Strauss va compondre a l'edat de 84 anys un grup de quatre cançons avui conegudes per tothom com les Quatre últimes cançons entre el mes de maig i el setembre de 1948, que versen sobre la mort i l'assumpció del destí des d'un punt de vista serè i reposat. Malauradament Strauss no va poder-les escoltar interpretades en vida atès que no es van estrenar fins el maig de 1950 a Londres de mans de la soprano noruega Kristen Flagstad. Escoltar-les cantades per la soprano basca Ainhoa Arteta, que les coneix i treballa des de fa més d'una dècada perquè les considera una obra ?tan sublim que és difícil assolir-hi la perfecció', és un regal per als sentits. Primavera · Setembre · En anar a dormir · Cap al tard en són els subtítols.
Aquest cicle de cançons marcadament intimista ens condueix a una segona part ben contrastada, i és que trompetes i percussió tenen en la Simfonia núm. 2 en Do major de Robert Schumann un rol molt destacat. La seva estrena va tenir lloc el 5 de novembre de 1846 a Leipzig sota la direcció de Felix Mendelssohn, incansable còmplice i promotor de la música de Schumann. El programa es completa amb l'Obertura Egmont de Beethoven, a l'inici del concert.
Fòrum de l'espectador amb Josep Maria Rota: 20.30 h, Sala Josep Ixart del Teatre Tarragona
