Quatre Cantons

Tots els pobles i ciutats tenen un punt de trobada, un carrer, un espai identificatiu que amb el pas dels anys s’ha convertit en una zona on, sigui pel que sigui, és la referència alhora de quedar amb amics o amb foranis per començar qualsevol aventura. A Montblanc el punt emblemàtic és la Placa Major, la plaça, pels montblanquins, allí comença i acaba gairebé tot. Però pels montblanquins hi ha un lloc amb un encant especial, que no surt a les guies perquè l’encant, en el fons, se’l sap trobar cadascú. El que aquí proposo no és cap monument, ni un espai d’interès paisatgístic ni res per l‘estil. Es un racó de vida, per veure-hi el dia a dia d’un poble. De fet si busquem els Quatre Cantons a internet, no ens apareix cap referència de racons de la Vila Ducal, ens sortirà possiblement el nom d’un quiosc i, amb una mica de sort, un mític grup de música montblanquí, ja desaparegut. Els quatre cantons és l’encreuament del carrer major, el carrer River i el carrer Pere Berenguer de Vilafranca, que desemboca la Plaça. Una cruïlla al centre de la qual només cal aturar-s’hi un moment per veure que res i tot passa per allí. Per contemplar amb delit l’aparador d’una pastisseria, per sentir a l’estiu la remor que surt dels balcons d’un dels bars més antics de la vila i per veure com la gent passa, s’atura i amb tota possibilitat i per pressa que hagin tingut a les botigues cinc minuts abans, hi fa petar la xerrada. És només una cantonada, un punt per trobar-se per casualitat o no, per badar i per viure d’una altra manera la visita al poble.