Sessió del club de lectura, 'Poemes del alquimista'.
www.tarragona.cat
Josep Palau i Fabre confessa la seva crisi existencial en qüestionar si és ell verament l'autor de la seva pròpia vida o si, per contra, sols n'és l'actor. Aquesta dualitat o dislocació és el que li permet crear una alquímia de la seva pròpia persona: Jo m'era ofert a mi mateix com el meu propi experiment. Aquest era el sentit de la vida. La poesia era la regió on inscriure aquelles experiències. El llibre Poemes de l'Alquimista és el conjunt final que aplega la totalitat de l'obra poètica escrita entre 1936 i 1950. Sense perdre de vista la divisa palaufabriana segons la qual l'home és un animal que es busca, els Poemes de l'Alquimista encaren la problemàtica de la desintegració del jo i del mimetisme.
Més informació a sobre l'Any Palau Fabre a: https://www.fundaciopalau.cat/