La font de Kenneth MacMillan per Manon va ser la novel·la del segle XVIII que ja havia conegut adaptacions operístiques de Massenet i Puccini. L'estrena es va produir el 7 de març de 1794, amb els papers protagonistes ballats per Antoinette Sibley i Anthony Dowell.
El ballet es va convertir ràpidament en un puntal del repertori de The Royal Ballet, i en una pedra de toc de la dansa adulta i dramàtica. MacMillan va trobar una nova empatia amb la capritxosa Manon i la seva lluita per escapar de la pobresa. Els decorats del seu col·laborador habitual, Nicholas Georgiadis, reflecteixen això, retratant un món de luxosa esplendor corromput per la miserable indigència. Les espectaculars escenes de conjunt de MacMillan per a tota la companyia creen vívids i complexos retrats de les societats tan diferents de París i Nova Orleans. Però és l'apassionat pas de deux de Manon i Des Grieux -que recorda la intensitat de l'anterior Romeu i Julieta de MacMillan- el que impulsa aquesta tràgica història i converteix Manon en un dels drames més poderosos de MacMillan.
Manon, ballet en directe
www.tarragona.cat
