(Tarragona a escena)
Durant el gloriós govern de Roma, abans de la caiguda del suprem Juli Cèsar, es buidaven les tombes, i els morts amb els sudaris xisclaven i udolaven arreu de la ciutat... Hi havia estels amb les cues enceses, rou de sang a la terra i desastres al sol, i aquella estrella humida, que influencia el lloc on Neptú té l’imperi, va emmalaltir d’eclipsi, com si ja fos el dia del Judici Final.
Aquests mateixos signes que anuncien horrors, com els heralds que precedeixen els destins i prolonguen els mals que se’ns acosten, ens han estat mostrats pel cel i per la terra a tots nosaltres i a les nostres latituds.
