A càrrec de l'
Oficina festival.
«La cèlebre estàtua del primer
princeps, trobada a la casa de Lívia, la vila Ad Gallinas Albas, prop de la Prima Porta de Roma, és una còpia en marbre d'un original de bronze i és, amb pocs dubtes, l'estàtua més coneguda i representativa d'August i de Roma, joia dels Museus Vaticans. El
princeps se submergeix en el cos ideal del nu grec clàssic, en la versió màxima del Dorífor de Policlet, i fa explícita la seva presentació nua per la nuesa dels peus, un signe inequívoc de seguiment del nu heroic grec. Però a banda de cobrir-se amb un mantell o toga des del maluc [...], el tors queda cobert per una cuirassa que reprodueix el tors nu, com si estigués pintat sobre el cos musculat segons l'estructuració canònica i modèlica de l'escultura en el seu conjunt. És, en últim terme, "vestir-se de nu"...».
Text extret de l'article «Roma y sus tabúes: desnudarse a la griega o "vestirse de romano"», de Manuel Bendala, a '
Dioses, héroes y atletas'.