A càrrec de
Pedro A. Heras Caballero - URV.
- Conferència. Idioma: castellà. Edat recomanada: +12 anys
L'home homèric tenia l'ideal de competir i ser el millor. L'existència es concep com una competició esportiva: l'ideal agonístic de la vida, ser sempre el millor i superior als altres. L'agonal expressa tremp, afany de superació i la síntesi personal del bell i el bo, de la pràctica de l'areté, de la virtut. Es considerava que «la glòria més gran per a un home mentre visqui és la que ha aconseguit amb els peus». Per a un grec l'esport es componia de diversió, amor per la competició, reglamentació i espectacle.
L'esport va tenir un paper molt diferent a Grècia que a Roma. L'atletisme va rebre l'oposició del nacionalisme romà. El rebutjaven, entre altres raons, pel pudor que entre els romans provocava la nuesa i el rebuig de les habituals pràctiques de pederàstia, que tenien com a centre les palestres. També consideraven la inutilitat d'una activitat no encaminada directament a l'èxit militar o polític. En el fons, un rebuig a l'individualisme que no comporta un bé col·lectiu
