Die Schöne Müllerin (La bella molinera), de F. Schubert. Sobre un cicle de poemes de W. Müller. Versió per a veu i guitarra de Jaume Torrent
Entre tots els grans compositors del període romàntic, sens dubte fou Fr. Schubert qui desenvoluparia un estil d'escriptura pianística més proper a l'estil que podia haver assimilat la guitarra. La puresa de les seves idees, així com l'essencialitat amb què tracta tots i cadascun dels seus elements, configuren un llenguatge sintètic al qual la guitarra (instrument més limitat en dimensió polifònica que els instruments de teclat) s'hi apropà a través de l'obra d'alguns compositors contemporanis a Fr. Schubert com M. Giuliani i molt especialment com F. Sor. No és estrany, doncs, que en transcriure molts dels passatges d'aquests meravellosos cicles de cançons, m'hagi trobat amb que certes textures pianístiques del genial compositor vienès coincidien amb les que varen utilitzar els esmentats compositors de guitarra.
D'altra banda, se sap que Schubert sempre tingué al seu costat una guitarra a la qual recórrer quan, a falta d'un pianoforte, precisava d'un suport harmònic per a compondre o per a cantar, disciplina aquesta última de la qual fou també un profund coneixedor.
Si a més tenim en compte que la sonoritat del pianoforte instrument que utilitzà Schubert és més propera a la de la guitarra que a la sonoritat del piano actual, podem convenir que la versió per a veu i guitarra d'aquest conjunt de cançons reprodueix fidelment l'ambient intimista que reclamen, tot aportant l'expressivitat tímbrica de la guitarra i ubicant-les amb precisió dins dels límits propis de la música de cambra per a la qual foren creades.
Jaume Torrent
El tenor Jordi Casanova va iniciar els estudis de violí i solfeig amb Maria Massià. Posteriorment va emprendre la carrera de cant al Conservatori Municipal de Barcelona, sota el mestratge de Myriam Francheri i Manuel Garcia Morante, obtenint el Premi d'Honor de Grau Mig. Obté el títol superior de Cant al Conservatori del Liceu. Actualment amplia llur formació amb Carme Bustamante.
Jaume Torrent destaca per la seva tècnica guitarrística, amb la qual aconsegueix una projecció de so superior a la que s'obté amb les tècniques més divulgades internacionalment i amplia la gamma d'intensitats sonores de l'instrument augmentant la capacitat expressiva i possibilitant una equilibrada integració de la guitarra en agrupacions cambrístiques i orquestrals.
Amb la col·laboració de Vermuts Miró.
