Recreació històrica
Projecte Phoenix (Tarragona)
A la descoberta de la vida i l’obra del primer emperador. La seva obra de govern, la lluita pel poder , la vigilància de les fronteres però també les seves rutines , les seves manies, les seves malalties.
Un espectacle especial de divulgació històrica per a una edició especial del festival.
Més de cent re-enactors amb recreacions d’espais relacionats amb la vida i l ‘obra del creador de l’Imperi romà; l’estudi personal d’August, el triclini d’estiu de Livia la seva esposa, la Cúria Julia, l’Ara Pacis Augustae i d’altres espais per a comprendre un mica millor la complexitat i la realitat històrica de la Roma antiga.
Amb imatges arqueològiques i comentaris històrics que ens aproparan a una època cabdal de la història d’Occident i del món.
Per suposat que la personalitat d’August tenia dos cares, que semblaven mirar-se, com Janus, en direccions oposades; el pare de família afectuós també era un lasciu inveterat; el romà de vida senzilla es feia construir vil·les de vacances secretes; la seva lleialtat als amics li impedia de veure els seus defectes i crims; el pare amant de vegades es comportava com un pinxo; el culte mecenes de les arts podia ser un assassí despietat en temes polítics.
Es te la impressió per damunt de tot, que la supressió dels sentiments humans normals que exigia la vida publica del princeps, va magnificar l’afecte pels seus parents més propers i amics íntims. Aquesta lluita interna pot haver avivat la fúria amb la que reaccionava davant les traïcions a la seva confiança. No obstant i malgrat tots els seus defectes, el balanç general és positiu. En general August visqué en privat segons els valors del seu temps i malgrat que la figura pública va fer coses terribles, solien ser pel be comú.
La seva política envers les províncies i els seus continus viatges amb Agripa... va tenir una conseqüència enormement important ; va generar lleialtat i gratitud envers Roma. Va fer sentir a la gent que no eren víctimes de l’Imperi, sinó part interessada. Eren membres d’una mancomunitat imperial. Va ser aquesta consciencia comuna la que va ajudar a unir a Europa i als territoris de la conca mediterrània durant mes de cinc-cents anys.
