Orquestra Simfònica Camera Musicae. Violoncel: Kian Soltani. Director: Tomàs Grau.
La variació és una tècnica compositiva que consisteix en utilitzar un tema i repetir-lo diverses vegades però no igual. D'aquesta manera la nostra orella queda completament "enganxada" al so perquè hi ha una part que reconeixem/recordem i una altra que ens és nova i ens genera expectació.
Les Variacions Enigma (1899) són les més conegudes i interpretades del repertori. Amb elles Elgar es convertí en el compositor britànic més valorat de la seva època, car va saber conjugar una magnífica orquestració amb tocs d'humor i misteri: retrata musicalment a tretze persones singulars i es retrata també a si mateix, però posant només les inicials dels noms el dia de l'estrena. Calia, doncs, endevinar-ho?
El Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 (1895) de Dvorák també presenta d'alguna manera variacions, ja que el rondó final evoca els temes dels moviments anteriors, entre els quals destaca la colpidora melodia del segon, basada en el Lied Lass' mich allein que dedicà al seu gran amor de joventut. Una de les obres més exigents del repertori, al servei de les enormes qualitats expressives i tècniques de Kian Soltani.
PROGRAMA
- A. Dvo?ák: Concert per a violoncel i orquestra, op. 104
- E. Elgar: Variacions Enigma, op. 36
Venda d'entrades:
A partir de l'1 d'octubre:
