Recreació històrica
Agustí Farré Sanfeliu (Tarragona)
Me pinguem et nitidum bene curata cute uises,cum ridere uoles Epicuri de grege porcus.
"Quan vulguis riure, vine'm a veure, que estic gras i lluent i amb la pell ben cuidada com un porc del ramat d'Epicur" (Epístoles, I, 4)
“Sereu testimonis d’un espectacle que potser els vostres ulls ja mai mes podran tornar a veure.” Així proclamaven els heralds de l’emperador de Roma la proximitat dels Ludi Saeculars, unes celebracions de caràcter religiós que Cèsar August prometia oferir al poble per a honorar els deus.
Aquest jocs estaven constituïts per sacrificis i representacions teatrals que transcorrerien durant varis dies. L’emperador s’ho havia fet venir bé per a ser ell qui els presidís, ja que la tradició manava que es celebressis cada cent anys i no volia pas morir sense que se’l recordés com a un dels benefactors d’aquells actes religiosos. Malgrat no coincidir ben bé les dates, fent una interpretació dels Llibres Sibil·lins es va decretar que els jocs es feien cada cent deu anys i que, d’aquesta manera, la data corresponia en el que anomenem any 17 aC.
Horaci, un home que vol gaudir de la vida, retirat –en certa manera- dels trasbalsos mundanals gràcies als favors del seu amic Mecenes, passa tranquil·lament els seus dies en una finca rural. Li arriba un encàrrec especial: el mateix emperador August li demana la composició dels himnes que han de lloar els Ludi Saeculars.
Recomanada a partir de 10 anys
