Concert Inaugural

Jazz i WorldbeatDimecres, 24 de juliol de 2019
20:00 h a 21:30 h – Teatre Auditori de L’Hospitalet de l’Infant


Biografia

Badi Assad, del Brasil, és una de les artistes més innovadores, apassionades i talentoses de tots els temps i és reconeguda com una de les artistes de performance més singulars i transcendentals d’aquesta generació. Ella transcendeix els estils tradicionals de la seva música nativa brasilera amb una barreja de pop, jazz i sons mundials / ètnics d’arreu del món. Com a resultat, l’extraordinària cantant, guitarrista i percussionista està forjant amb èxit un gènere musical emocionant que, literalment, desafia la categorització.

El que fa tan única a Badi Assad és la seva incansable recerca d’experimentació de la seva execució que cap altre artista ha fet: combina un extraordinari talent per a la guitarra, una percussió de boca única, un bell cant i un rítmic moviment corporal, per crear un so musical fresc i emocionant, i deixar als espectadors … simplement … SENSE PARAULES. De fet, veure a Badi actuar és com presenciar un fenòmen espiritual. Com fa el que fa d’una sola vegada, i oferint un espectacle extraordinari, és bastant increïble.

Com a cantant, Badi és vibrant i elèctrica, i respon a la seva passió interna amb una creativitat hàbil. Com a guitarrista, ha inspirat a audiències i crítics de tot el món amb una combinació única de domini tècnic i innovació que ha fet que molts tornin a examinar les seves nocions sobre l’instrument. Malgrat tot, l’esperit aventurer i la pròspera personalitat de Badi s’han convertit en una part integral de la seva música.

Badi Assad va néixer a la petita ciutat de São João da Boa Vista, São Paulo, Brasil. Va passar els seus primers anys a Rio de Janeiro, on la família es va mudar per donar suport i desenvolupar el talent incipient dels seus germans, Sérgio i Odair, els famosos guitarristes clàssics “Duo Assad”.

Veure el desenvolupament musical dels seus germans va tenir el seu efecte, i la seva introducció a la música va arribar a instàncies de la seva mare. “Vaig començar a aprendre piano quan tenia vuit anys, però tot el que podíem permetre’ns era una petita Yamaha electrònica feta per nens, i practiqui amb ella fins que les meves mans van superar els teclats”. Els seus estudis de guitarra van començar amb serietat als catorze anys. Jugant amb el seu pare, un jugador aficionat de la mandolina. Durant aquest any, va guanyar la seva primera competència en el “Concurs Jovens Instrumentistes per a Joves Músics”, a Rio de Janeiro / 1984.

El 1987, amb només 17 anys d’edat, va ser nomenada “Millor Guitarrista Brasilera del Festival Internacional de Vila Llops”. Un any després, Assad va gravar el seu primer àlbum en solitari, titulat Dança dos Tons, que es va llançar només al Brasil. Poc després, Badi va ser seleccionada entre dues-centes dones per actuar com una de les dues vocalistes en l’obra Mulheres d’Holanda. El collage teatral de cançons del compositor brasiler Chico Buarque es va representar cinc dies a la setmana durant més d’un any, obtenint crítiques entusiastes del potencial imminent de Badi en el procés. Badi va començar a experimentar encara més amb la seva veu.

És en aquest punt que la percussió bucal i la percussió rítmica del cos es van convertir en part d’aquesta exploració. Aquests elements es van combinar de manera intuïtiva amb la seva ja impressionant enfocament de guitarra, creant sons emocionants i frescos que van complementar la seva visió com a músic i intèrpret.

Just quan la nova i innovadora direcció de Badi va començar a sorgir, les oportunitats van començar a presentar-se; el 1994 va arribar la seva associació amb el segell independent Chesky Records. El seu primer àlbum, titulat Sol, va presentar a Badi com una força poderosa en el món de la guitarra. El seu prestigi internacional va créixer amb el llançament del seu segon àlbum “Rhythms” el 1995. De fet, Rhythms va ser lloat com una de les gravacions de guitarra més importants d’aquest any. L’àlbum va guanyar l’Enquesta de lectors de Guitar Player Magazine al “Millor àlbum clàssic de l’any” (els editors de The Guitar Player comentar en to de broma: “no és un àlbum clàssic, però va ser interpretat amb una guitarra clàssica … bastant a prop! “). A més, els editors de la revista Guitar Player la van votar com “Millor Intèrpret d’Estil de dits Acústic”.

Assad va complir el seu contracte amb Chesky amb la bella antologia de compositors de guitarra brasilers de 1996, degudament titulada Ecos del Brasil. Després, en 1997, Badi va signar immediatament el seu primer contracte important de segell discogràfic amb PolyGram. El resultat són els ambiciosos i aclamats paisatges sonors etno-pop del seu segon àlbum, Camaleó i el món estava a punt per a ella.

Badi Assad, amb Camaleó, va captivar a Europa. La seva impressionant aparició al programa francès de conversa nocturna Canal + va ser vista per més de dos milions d’espectadors que van deixar als amfitrions sense paraules i al públic de l’estudi en peu. Al juliol de 1998, Badi va tocar en els festivals d’estiu més famosos d’Europa compartint escenari amb artistes com Cassandra Wilson, Joe Cocker, Maria Joao i els seus compatriotes brasilers Chico Cesar, Marisa Monte i Gilberto Gil. El single, Waves, va arribar al Top 10 d’Espanya durant moltes setmanes i després es va incloure en la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood “It Runs in the Family”, protagonitzada per Michael i Kirk Douglas.

El 2003 va gravar 3 Guitars amb els mestres de jazz Larry Coryell i John Abercrombie, per al seu antic segell Chesky Records. En el mateix any va llançar Ondas, per GHA, un segell discogràfic a Brussel·les, Bèlgica.

El 2004 va signar amb l’aclamada companyia alemanya Deutsche Grammophon, llançant 2 àlbums: Verd (2004) i Wonderland (2006).

Com a Badi li encanta recrear cançons, va portar a Verd un estil bossa-nova a “One” del grup U2, un gust de tango a “Bachelorette” de Björk; i per Wonderland va portar al seu propi món cançons d’Eurythmics, Vangelis i Tori Amos entre d’altres.

Wonderland va ser seleccionat entre els millors CD britànics de la BBC 100, i també es va incloure entre els 30 millors d’Amazon.com.

El 2010, Badi va llançar el seu primer DVD, Badi Assad, que ella i el seu marit Dimitri Vakros co-produir, i que va dirigir el talentós nebot de Badi, Rodrigo Assad (fill de Sérgio Assad). Aquest DVD mostra l’extraordinària actuació experimental en viu de Badi. En el mateix any, Badi es va presentar com a intèrpret (actriu / cantant) a l’Òpera-Musical Opera das Pedras, a São Paulo, Brasil, dirigida per Denise Milan i Lee Breuer (Mabou Mines).

El 2011, Badi va començar un nou projecte amb els seus germans Sérgio i Odair, a més de les seves filles Clarice i Carolina, com Quintet. Han estat recorrent el món. El 2012, Badi realitzar el seu primer viatge a l’Índia per invitació de l’Ambaixada del Brasil en un esdeveniment paral·lel a la visita de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, en la reunió de països BRIC. Al juliol, va viatjar a Itàlia per ser part de la ‘Biennal de Dansa de Venècia’, tocant en viu amb l’aclamada companyia de dansa de Badia BTCA (Bale of Theatre Castro Alves).

Al novembre, Badi llançar el seu primer àlbum independent i d’autoria, Amor i outras Manias Cròniques, a través del seu propi segell ‘Quatro Ventos’. Amb aquest projecte va conquistar el premi al Millor Compositor de l’Any (APCA / BR); la seva cançó ‘Enganxa no Coco’ va guanyar el primer premi en el ‘International USA Songwriting Competition’ en la categoria de música mundial i va ser seleccionada entre els mestres de la història de la guitarra brasilera (Rolling Stones Magazine).

Al gener de 2014, Badi va rebre l’encàrrec de la Marató del Festival de la Guitarra de Nova York per compondre la banda sonora de la pel·lícula muda xinesa The Goddess (1934). Convidada també a ocupar-se del paper de Curadora del Festival, no només va interpretar la seva composició en viu en el Merkin Hall de Nova York, sinó que també va rebre un destacat el New York Times com La Millor del Festival. Cants de Casa, el seu primer CD dedicat als nens, va obtenir el Trofeu Tast-Vento al Millor CD de l’any.

El 2015, va ser convidada a treballar amb Genesis at the Crossroads, una organització global per a la consolidació de la pau amb seu a Chicago, com a guitarrista / vocalista amb el seu conjunt multicultural de la Caravana de Safrà, juntament amb el vocalista marroquí Aaron Besoussan, el virtuós àrab Israeli Oud virtuós, Haytham Safia i el percussionista veneçolà Javier Saume Mazzei, exemplificant el seu treball de diplomàcia artística. A més, s’exerceix com panelista en les taules rodones exclusives i ensenya el programa de música i construcció de pau per a l’Acadèmia d’Estiu Gènesi, un programa educacional de formació de lideratge i construcció de la pau per a la joventut internacional en zones de conflicte.

En 2016, Hatched rebre aclamades crítiques per la incubació d’una nova forma brasilófila d’escoltar els èxits globals dels segells d’icones moderns, inclosos Lorde i Skrillex. El 2018 va llançar el seu primer llibre, La volta al món en 80 artistes (pol·len Livros). La pel·lícula, BADI dirigida per Edu Felistoque, va ser nomenada Millor Pel·lícula per The FestCine Maracanaú a Fortaleza, Brasil i va tenir el seu debut internacional en el 2018 Brasil Summerfest a Nova York. Al desembre va guanyar com a millor documental al prestigiós ‘Festival de Cinema Brasiler de Los Angeles’.

Recentment es va llançar Stringshot, gravat amb la llegendària guitarra de blues slide Roy Rogers i el virtuós arpista i violinista Carlos Reis. Badi ja va treballar amb artistes com Bob McFerrin, Jo-Jo-Ma, Sarah McLaughlin, Seu Jorge i ja va actuar en alguns dels festivals internacionals més prestigiosos com “North Sea Jazz Festival” (NE), “Brosella Folk & amp; Festival de jazz (BE), Stimmen Festival (CH) i teatres com ‘Paris Opera (FR), Palais de Beaux-Art (BE), Metropolitan Museum (NY) … També va representar al Brasil en els aclamats festivals nord-americans “Farm Aid” i “Lilith Fair” / EE. UU.

Cada ressenya dels seus concerts i àlbums conté un aire de descobriment; D’una nova veu per a la guitarra d’admiració per la innovació d’Assad i el lliurament de música inusual. D’acord amb el Los Angeles Times, “Badi Assad redefineix la interpretació en solitari (guitarra)! Reveladora, un brillant desplegament d’innovació, imaginació i habilitat … gairebé hipnòticament ‘irresistible!”.