“… aquell lloc, un lloc on es viu la vida sense fer-ho veure… ballant, tocant, cantant, dibuixant històries. Contes de gent que no aparenta, simplement és.
Potser ni tan sols és un lloc, potser és un simple record… no sé pas què és millor…als llocs no s’hi pot anar quan vols. En canvi, als records tan sols cal tancar els ulls, oblidar els problemes i deixar-te anar .
I si poguéssim construir un record comú?
Doncs ja hi som, aquí estem tu i jo recordant uns ulls, una olor, un somriure… i junts viatjarem intentant imaginar què se n’ha fet d’ella, d’ell, de tu i de mi.
On són els límits? Jo no ho vull saber. Si n’hi ha, ja ens els trobarem.”
